Història del Putxet

Turó del Putxet, prop de 1934

Foto: Turó del Putxet, prop de 1934

ANTIGUITAT

El turó actualment conegut com el Putxet, s’anomenà en el passat Puigdalsen i no fou fins a probablement el segle XVIII que se’l va començar a conèixer com a Putxet de Cassoles o Putxet de Gràcia, això sí, amb grafies variades: Puchet, Putchet, Putget i finalment Putxet.

Des de temps antics, les muntanyes han estat llocs d’aplecs i cultes passats. S’hi podien trobar dòlmens, llocs de culte o pobles ibers, reunions de bruixes i bruixots o fins i tot santuaris i monestirs cristians. Alguns encara són el punt d’arribada de moltes romeries. Els cims són punts de referència, llocs de guaita, indret de fonts on comencen moltes rieres. Qui sap si el Puigdalsen també va acollir aplecs, dòlmens o reunions de bruixeria. Al turó del costat, el Puig d’en Bernat, alguns autors hi situen un santuari iber, potser amagat a sota les tres creus que Gaudí hi va fer construir, al capdamunt del Park Güell.

Els ibers habitaven molts dels turons d’aquesta zona. Com en molts turons del pla de Barcelona, al Puigdalsen també s’hi han trobat restes materials ibers. Aquests es troben sota l’actual paviment de “l’àtic” (el cim del turó del Putxet) al costat de l’antic centre meteorològic. A l’edat mitjana hi va viure una comunitat d’eremites, refugiats en coves que hi havia a la zona més alta del turó. Al segle XVII s’hi va construir una capella. A principis del segle XX, al carrer Ballester, Josep Comas i Solà, el famós astrònom barceloní, hi celebrava reunions espiritistes.

Els primers habitants que hi van viure, dels que tinguem tota la certesa, són una família d’aristòcrates del segle XVIII, els marquesos de Santa Anna. La seva finca abastava gran part de la banda mar de la muntanya. A mitjans del segle XIX, Barcelona era una ciutat emmurallada, superpoblada, densa i insalubre. L’any 1835 hi va arribar per primer cop l’epidèmia del còlera; a més de la primera revolta de la bullanga. Una part de la població va començar a emigrar als pobles del pla, ja establerts: Gràcia, Sans, Sant Andreu de Palomar o Sant Martí de Provençals. Allà els esperaven llocs de feina de les primeres fàbriques fora muralles i habitatges una mica més dignes.

Molts aristòcrates van començar a interessar-se per les finques agrícoles del pla de Barcelona. D’una banda per establir-hi indústries i de l’altra per construir-hi una residència d’estiu. Era justament a l’estiu que les epidèmies de còlera o la febre groga colpejaven la ciutat amb més força. Des de feia segles, aquestes residències estivals s’havien anat establint a la zona alta del pla, sobretot a Horta, Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles. Però l’augment de la població i el sorgiment d’una burgesia industrial van propiciar un fort augment de la construcció de finques d’estiueig.

El Putxet sorgeix gairebé de cop, a finals de la dècada de 1840 i principis de 1850, com a continuació del carrer Major del Farró, l’actual carrer Saragossa, autèntica espina dorsal del barri. Actualment, el carrer Saragossa queda tallat pel Primer Cinturó de Ronda, que va esquarterar i separar el Farró del Putxet, que abans formaven una unitat.

Compartir aquest post a:

1 2

Views:
86
Article Tags:
Article Categories:
delPutxet
CatalanEnglishFrenchSpanish