Anècdotes i xafarderies del Putxet

Portada del primer exemplar de La Vanguardia (1881)

Vivim una era d’obsessió generalitzada per la xafarderia, en què les revistes del cor sobreviuen bastant bé a la debacle de la premsa de paper i a la tele han creat graelles completes dedicades al comentari de la vida dels altres. No obstant, diuen els historiadors que aquesta fascinació per la xafarderia és tan antiga com nos­altres mateixos i que fins i tot els nostres parents els primats, a la seva manera, practiquen l’observació dels costums dels altres.

I DIUS QUE QUÈ?

Comencem amb un parell de secrets coneguts pels putxetins de socarrel:

El marquesat de Santa Anna és un títol nobiliari espanyol creat el 7 d’abril de 1889 pel rei Alfons XIII a favor de Manuel María de Santa Ana y Rodríguez-Camaleño Matos. Entre els seus descendents es troba Ferran Puig-Mauri i Santa Anna (m. 1973), quart marquès de la nissaga. Precisament el carrer que bordeja la part est del parc és, com sabeu, el carrer de Ferran Puig.

La història de la família Bertran-Musitu té alguns períodes i personatges molt foscos, especialment durant el període del pistolerisme dels anys 20, organitzat per la patronal catalana per mirar de frenar les demandes obreres, i molt significativament durant la Guerra Civil espanyola, a on van actuar com a espies del franquisme organitzant els seus serveis d’intel·ligència a Catalunya. Un dels seus membres, en Josep Bertran i Musitu, fou un perfecte model de català feixista, la seva adscripció a la causa franquista era d’un fanatisme tan gran que, en saber que la seva finca familiar –al barri del Putxet– havia estat destinada al Ministeri de la Guerra de la República, va enviar a Burgos un plànol detallat de la propietat perquè fos bombardejada. La seva fidelitat feixista va ser premiada amb escreix per Franco, un cop acabada la guerra, va ser designat president de la companyia cimentera Asland, que es faria d’or proveint el formigó per a la reconstrucció d’infraestructura i l’aixecament de pantans arreu de l’Estat espanyol.

ELVIRA FARRERAS, UN POU D’INFORMACIÓ SOBRE EL BARRI

Recomano llegir els llibres de “la cronista del Putxet“, l’Elvira Farreras, que durant tota la seva vida va estar recopilant anècdotes, històries i xafarderies dels habitants del barri i que després va saber plasmar en els seus magnífics llibres, “El Putxet. Memòries d’un paradís perdut” o “Adéu Putxet: Rèquiem per un barri” entre d’altres.

L’Elvira Farreras i Valentí (Barcelona, 1913-2005). Era filla del veterinari Pere Farreras i Sampera i germana del metge Pere Farreras i Valentí. Estudià a l’Escola Alemanya i a l’Escola Suïssa. Professora al Blanquerna. Secretària d’André Malraux quan rodava «L’Espoir» a Barcelona, i del Consulat alemany. Casada amb Joan Gaspar, marxant d’art, ha conegut Picasso, Miró, Clavé i molts artistes i escriptors. Vivia al Putxet d’ençà que tenia un any.
 

 
El 26 de març de 2013 en el ple del Districte de Sarrià-Sant Gervasi va aprovar, per unanimitat, retre-li homenatge dedicant-li, a petició de l’Associació de Veïns i Amics del Putxet, un dels espais dels Jardins del Putxet, adjacent als carrers de Manacor i de Monegal.​ L’1 de juny del mateix any es van inaugurar oficialment els Jardins d’Elvira Farreras.​

RELACIONAT…

Compartir aquest post a:
Views:
67
Article Tags:
Article Categories:
delPutxet
CatalanEnglishFrenchSpanish