El Parc del Putxet

Vistes des del Parc del Putxet

Situat en el barri del Putxet entre els carrers Manacor, Ferran i Puig i Marmellà i amb una superfície de gairebé 6 hectàrees, els jardins entapissen la part superior del turó del Putxet de 178 m d’alçada sobre el nivell del mar i, constitueixen per tant, un mirador excepcional als quatre vents sobre la ciutat de Barcelona i la mar Mediterrània.

ELS JARDINS DEL TURÓ DEL PUTXET

Els jardins d’aquest parc, projectats per l’arquitecte i paisatgista Josep Maria Casamor, dibuixen una xarxa de camins de macadam de recorregut sinuós, amb escales i rampes per salvar el fort desnivell,  petites placetes entranyables amb fonts i bancs per seure i altres plataformes més amplies que inclouen jocs infantils, pistes de petanca i àrees de pícnic.

Tant per la varietat de plantes com per la seva situació, es podria dir que el Turó del Putxet és un bosc ordenadament enjardinat. Les característiques del terreny fan que la vegetació estigui sobretot situada en grans parterres atalussats que van baixant pel turó, tot emmarcant els camins que creuen aquest espai verd. N’hi ha una bona proporció, entre coníferes i frondoses, i als parterres més assolellats hi ha masses arbustives molt espesses, així com espècies vivaces i de temporada.

La vegetació dels jardins va canviant amb l’alçada, ja que com més amunt, més pobre és el sòl de plantació. Això no vol dir, però, que la vegetació perdi qualitat, en absolut. Un bon exemple en són les excepcionals i altíssimes coníferes que trobem principalment a la meitat superior del parc, que permeten dissimular les parets verticals de l’antiga pedrera. En aquesta part també destaquen els pins blancs, els pins pinyers, els cedres de l’Himàlaia, les alzines i les oliveres. A mesura que anem tirant avall hi trobem mimoses, mèlies i acàcies. També hi trobem falsos pebrers i algun arbre del paradís.

A les placetes hi ha, sobretot, tipuanes, sòfores, lledoners, alguns plàtans i palmeres, bastant avall, cap a l’entrada principal del parc, on destaquen uns quants exemplars de margalló, iuca i cupressàcies. Quant a la raresa, destaquen sobretot els arbustos, amb espècies tan poc freqüents com l’ajocagripaus, la lobèlia, el seneci, la duranta, la sàlvia microfil·la, d’aroma mentolada, i l’englantina, un arbust entapissant força abundant en aquest jardí i que a l’hivern s’omple de flors grogues.

Fotos: Ajuntament de Barcelona, 2016

Compartir aquest post a:

1 2

Views:
1006
Article Categories:
delPutxet
CatalanEnglishFrenchSpanish